I Vicent va triomfar als Estats Units

És llavors que sorgeix un contracte molt curiós: l’empresari nord-americà Samuel Rothapfel fitxa en Vicent, igual que a d’altres cantants novells, per actuar al teatre Rialto de New York, on es projectaven pel·lícules i, abans o després de la projecció actuaven futurs cantants d’òpera. Ignoro si les actuacions eren fragments d’òpera o cançons del moment, etc. La única cosa que puc dir és que en una d’aquestes actuacions el meu avi va cantar en presencia de Douglas Fairbanks, protagonista de la pel·lícula “Manhattan Madness” que es projectava allà.

Quan se’n va anar de Cuba cap a Nova York va fer gala del que seria una constant a la seva carrera: el seu gran do de gents, simpatia i senzillesa (aquestes paraules surten de la ploma de tots els periodistes que varen tenir un mínim tracte amb ell i que el consideraven de seguida “el seu amic”). Des del vaixell que el duia a la ciutat dels gratacels, va escriure una carta per acomiadar-se del públic i de la premsa de La Havana i agraint-los totes les bondats, suport i simpatia que li havien demostrat. Aquesta carta va sortir publicada als principals diaris de la capital cubana.

L’actuació al Teatre Rialto va durar un mes, de finals d’Agost fins a finals de Setembre de 1916. Pels retalls de premsa que vaig trobar, va tenir molt èxit i bona acceptació. El director del Rialto li va fer un contracte indefinit, però veient l’oferta de la Boston National Grand Opera Company no va voler ser un fre a la seva carrera i el va deixar anar. Però amb una condició: "que quan acabés la temporada a Boston i Chicago tornés al Rialto per a mantenir amb la seva presència l’alt nivell de la companyia del seu primer empresari”. Aquesta condició, que en Vicent va complir, demostra clarament el bon concepte que ja es tenia de les seves facultats només començar.

Entre novembre i desembre de 1916, amb la Boston National Grand Opera Company comença ja a recórrer Amèrica del Nord: Philadelphia, Cleveland, Baltimore i Toronto al Canadà. En aquesta formació comparteix per primer cop cartell amb els seus compatriotes Maria Gay y José Mardones.

Els contractes es varen succeir amb altres companyies, mereixent una crítica excel·lent al diari especialitzat “Musical Courier” de febrer 1917.

1917 06 New York Vicent Ballester

Nova York, Juny de 1917

Retrat de Vicent Ballester

Joomla templates by a4joomla