Metropolitan Opera House

Les noves informacions el situen, aquest cop si, amb la companyia del Metropolitan Opera House. Va debutar l’11 de novembre amb la Opera Caravaning, a Philadelphia, amb Faust, compartint cartell amb Fiódor Xaliapin i Giovanni Martinelli. I un cop a la seu de Nova York, des del 16 del mateix mes fins al concert de final de temporada, el 19 d’abril de 1925. En aquest tram va compartir cartell amb cantants tan importants com Beniamino Gigli, l’espanyol José Mardones, Amelita Galli-Curci, Miguel Fleta, Armand Tokatyan, Giacomo Lauri-Volpi i un llarg etcètera. I, entremig, un concert ell sol al Carnegie Hall.

Hi ha un retall de diari americà de parla hispana, referint-se a la seva propera aparició al Metropolitan de Nova York. Es interessant per tal de dar-nos una visió d’en Vicent, de qui ens manquen tantes dades personals: “¿Cantará? ¿No cantará? Si el doctor se lo permite con muchísimo gusto nos permitirá oír su voz magistral; si el doctor lo prohíbe no le quedará más recurso que agraciarnos con su sonrisa a través de los legendarios quevedos octagonales popularizados por USABAL....”. I acaba després de tres elogiosos paràgrafs: “Ballester no sólo vale por sus cualidades de artista sino por su tesón de trabajar de manera a cansar el pianista acompañante más resistente. Poder escribir en el dorso de su contrata los nombres de 42 óperas es algo que pocos artistas pueden hacer al fin de una larga carrera. Y Ballester es joven. La flor y nata de las colonias hispanas desea decirle cómo piensa recibirle cuando se presente delante de las candilejas del Metropolitano”. Hi ha més articles elogiosos en l’espera de la seva propera aparició al Met. Era internacionalment considerat famós i un dels millors barítons del mon.

Actuacions als Estats Units: el baríton va dosificar les seves aparicions

Acabada la temporada al Metropolitan, hi ha referències a una actuació a Ann Arbor, a l’estat de Michigan, el 23 de maig, dins del “Musical Festival”. Va cantar La Gioconda en concert.

La propera actuació va ser ja al mes de novembre. No se res més d’ell durant aquests més de cinc mesos. Una sola òpera, Otello el 6 de novembre al Manhattan Opera House de Nova York amb l’empresari Anthony Bagarozy. Una dada molt curiosa que no he pogut desenvolupar: Un diari nord americà comenta que Ballester participarà a la presentació d’Anthony Bagarozy, en el Otello de Verdi per a benefici de la Fundació de la Casa Italiana de la “Columbia University” aquell 6 de novembre. Dóna la casualitat que Bagarozy consta com a representant d’en Vicent des dels seus primers contractes amb el Met, ja a l’any 1918.

Amb la Los Angeles Grand Opera Association en Vicent va cantar en aquesta ciutat dues úniques òperes: Rigoletto i Cavalleria Rusticana el 30 de setembre i el 5 d’octubre. El van presentar com a baríton del Metropolitan. El director d’escena, a més de figurar com a cantant, era Désiré Defrère amb qui en Vicent havia coincidit varies vegades. Sobre Rigoletto hi ha una crítica on es comenta que la caracterització del geperut bufó que fa Ballester en te poques que la superin, a part la de Titta Ruffo.

Des del 12 d’octubre fins el 7 de novembre, Ballester va recórrer vàries ciutats nord americanes. Van ser tot concerts. Potser per motius de salut en Vicent devia anar organitzant la seva professió cap els concerts. El 2 de novembre ell i Maria Kurenko van formar part dels artistes que participaven a les anomenades “Auditorium Artists Series” que tenien lloc al Philarmonic Auditorium de Los Angeles. Tant abans com després de les actuacions, els comentaris de tots els diaris son enormement elogiosos i insisteixen en la seva originalitat en la presentació dels personatges.

Segons diaris de Nova York, l’11 de desembre de 1925 va cantar al “Congrés Demòcrata”. També va fer actuacions massives a la radio.

Com il·lustra un article de la revista “Cine Mundial” de gener de 1926, durant la seva estada a Los Angeles Vicent va freqüentar algunes estrelles del 7è art. Segons deien els seus fills, el meu avi era amic personal dels germans John, Lionel i Ethel Barrymore, de Bebe Daniels i d’altres de qui no recordaven el nom.

I de nou, silenci fins principis de maig de 1926, actuant amb la companyia d’Alfredo Salmaggi al Manhattan Opera House. Va cantar Otello amb la seva compatriota Fidela Campiña i Antonio Paoli.

Estava previst que formés part de l'equip del Metropolitan la temporada 1925-1926 i així consta en certs anals del mateix Met. Però no hi ha contracte ni va tornar-hi a cantar. No se sap que va poder passar ja que allà on anava era sempre anunciat com a baríton del Met.

19 de gener de 1922, Chicago Retrat al "Musical Courier"	3 de març de 1922 Diari "San Francisco Call & Post"