El seu esperat retorn a La Havana

A finals de 1917, en Vicent va tornar a Cuba, on va actuar amb la companyia d’opera d’Adolfo Bracale des de finals de desembre de 1917 fins a finals de gener de 1918, al Teatre Nacional de La Habana. Allà va coincidir amb el seu compatriota José Palet.

A la capital cubana el recordaven i es nota que l’apreciaven. Els periodistes van parlar del seu “ascens” al mon de la òpera i van alabar la seva veu i la seva actuació. En Vicent, que era el seu millor relacions públiques, quan va arribar a La Havana va anar a visitar a la redacció d’un diari (almenys n’hi ha un que dóna la notícia) als seus “amics”. Un altre diari va ressaltar que, en fer la seva primera aparició amb Rigoletto: “Ballester fue saludado con una salva de aplausos que le tributó el público que llenaba la sala del teatro.... fue ovacionado en diversos momentos y, al final de cada acto tuvo que presentarse varias veces a escena a recibir el homenaje del público”. En el mateix sentit s’expressaven els altres diaris que també lloaven la qualitat de la seva veu i de la seva interpretació. Aquesta última qualitat, el seu talent com a actor, seria també una constant a les crítiques que va rebre al llarg de la seva curta carrera: a la qualitat de la seva veu i a la seva manera de cantar, destaquen (potser per ser inusual en aquells temps) el gran actor que era. Un periodista de “El Imparcial” a la seva crònica de la segona audició de Rigoletto va afegir al seu anàlisi de la òpera: “El público tributó a Vicente Ballester varias ovaciones entusiastas, de lo cual me alegro infinitamente por dos razones: porque Ballester está enamorado de su arte y porque es amigo mío”.

El 1918 hi va haver un primer contracte amb el Metropolitan de Nova York, però no hi va arribar a cantar.

El 12 de febrer del mateix any, el “Centro Valenciano en La Habana” va organitzar al Teatre Payret un concert en el que Vicent va actuar amb el tenor català Amador Famadas. Tres dies després, el mateix Centro va organitzar una funció d’homenatge a ambdós cantants.

I aquí un fet, per ara incomprensible per manca d’informació: des de l’anterior data no se sap res mes de Ballester fins a finals de juliol de 1918 quan se’l troba cantant novament sarsuela i operetes en una companyia de l’empresari Santiago Garcia, però que alguns diaris parlen com si en Vicent en fos l’empresari.

Joomla templates by a4joomla